En el nacimiento el niño ya presenta dentro de los maxilares todos los dientes temporales, un total de 20 🧒🏽👧🏼.

Está compuesto por 10 dientes en cada arco dentario (maxilar y mandibular) siendo un total de 8 incisivos, 4 caninos y 8 molares.

➡️Por norma general, los dientes temporales suelen seguir un orden de erupción aunque puede haber algunas variaciones en el tiempo y orden de erupción.

➡️Los primeros en erupcionar suelen ser los incisivos inferiores entre los 6 y los 10 meses de edad, seguidos de los superiores entre los 8 y los 12 meses. La erupción dental de los dientes temporales suele terminar sobre los 2,5-3 años.

➡️Con la erupción de los primeros dientes pueden sufrir inflamación de las encías, salivación en exceso, molestias e incluso problemas gastrointestinales.

↘️Por lo general, el uso de mordedores o elementos fríos calma el dolor.

➡️Los dientes temporales deben permanecer sanos hasta que cambien por los dientes permanentes, lo que suele ocurrir sobre los 6 hasta los 12 años de edad.

🟣Por ello es muy importante realizar la primera visita al odontopediatra el primer año de vida, para así poder dar las pautas de higiene oral correspondientes en función del riesgo de caries del paciente.

➡️Per norma general, les dents temporals solen seguir un ordre d’erupció encara que pot haver-hi algunes variacions en el temps i ordre d’erupció.

➡️Els primers a erupcionar solen ser els incisius inferiors entre els 6 i els 10 mesos d’edat, seguits dels superiors entre els 8 i els 12 mesos. L’erupció dental de les dents temporals sol acabar sobre els 2,5-3 anys.

➡️Amb l’erupció de les primeres dents poden sofrir inflamació de les genives, salivació en excés, molèsties i fins i tot problemes gastrointestinals.

↘️En general, l’ús de mossegadors o elements freds calma el dolor.

➡️Les dents temporals han de romandre sans fins que canviïn per les dents permanents, la qual cosa sol ocórrer sobre els 6 fins als 12 anys d’edat.

🟣Per això és molt important realitzar la primera visita al odontopediatra el primer any de vida, per a així poder donar les pautes d’higiene oral corresponents en funció del risc de càries del pacient.